És segur fer teràpia amb ChatGPT?

En un món on cada vegada es parla més de salut mental, però on moltes persones continuen sense accedir a la teràpia per manca de recursos, de temps o de confiança, no és estrany que eines com ChatGPT comencin a semblar una opció atractiva per a molts. Al cap i a la fi, són allà, són fàcils d’utilitzar i estan disponibles quan més les necessites. Però, és segur fer teràpia amb ChatGPT?

La “psicoteràpia amb IA” és una pràctica cada vegada més estesa, emprant eines com ChatGPT (i molts altres models) per parlar sobre com un se sent, buscar consells o fins i tot trobar un cert alleujament quan apareix el malestar. Pot semblar terapèutic; com a psicòleg he d’admetre que a vegades fins i tot es percep així. Però, per poder avaluar fins a quin punt això és segur o recomanable, cal aturar-se i observar amb molta cura i detall tot el que implica aquesta pràctica.

Els avantatges i riscos de la teràpia amb intel·ligència artificial

D’entrada, cal reconèixer que la IA aparentment ofereix una sèrie d’avantatges que poden resultar molt atractius per a qui està passant per un moment difícil. Accedir a una sessió de teràpia pot suposar una llarga espera, una inversió econòmica, una exposició emocional, entre altres factors que no sempre són fàcils. ChatGPT, en canvi, està disponible les 24 hores, no jutja, respon ràpid i no demana explicacions. Per a qui sent vergonya, por o simplement no se sent preparat per obrir-se a una altra persona, pot semblar una alternativa molt còmoda. A més, el fet que sigui anònim i accessible des de qualsevol lloc pot ser un factor determinant per a molts.

No obstant això, és precisament per tot això que sembla tan positiu, que també apareixen els riscos. El més evident és que la IA no pot apreciar la complexitat de cada persona. Per molt que s’esforci a semblar comprensiva o estructuri respostes que sonin empàtiques, la seva mirada és purament teòrica. No et pot conèixer des de l’experiència, no coneix el context de la teva història ni pot valorar els matisos emocionals que fan que cada cas sigui únic. Això significa que les seves respostes sempre seran genèriques, per molta informació que li aportis, i en el pitjor dels casos poden ser completament inapropiades per a la situació que estàs vivint. La IA sempre respon, fins i tot si li falta context, si no coneix els teus intents previs de solució, com t’afecta un problema o quines emocions no ets capaç de gestionar. Perquè sí, al seu entrenament hi ha milers de llibres que parlen de tot això, però cap que parli sobre tu.

Frank Jackson va plantejar un dilema conegut com “L’habitació de la Mary”, en què una científica, tancada en una habitació on tot és en blanc i negre, ho sap tot sobre els colors des d’una perspectiva teòrica, però mai no els ha experimentat. En sortir de l’habitació i veure el color vermell per primera vegada, descobreix alguna cosa nova que no podia aprendre només amb dades?

De la mateixa manera, la IA pot conèixer informació sobre el que sentim, però no pot saber com se sent aquesta informació. Seria com si algú a qui mai no has vist ni has intercanviat una sola paraula en directe et digués que et coneix perfectament, només perquè algú li ha explicat coses sobre tu, i et deixessis ajudar per aquesta persona… no sona gaire convincent, oi?

Respostes per agradar-te

Una altra qüestió molt important a tenir en compte és que, fa cosa d’un mes, OpenAI (l’empresa que desenvolupa ChatGPT) va publicar un comunicat reconeixent que les respostes del seu últim model eren excessivament complaents, cosa que va portar la companyia a revertir-ne la implementació i tornar a oferir, per defecte, el model anterior. I és que la intel·ligència artificial procura oferir respostes cada vegada més humanes, però, sobretot, intenta satisfer-nos amb les seves respostes.

Precisament això, que en constitueix la missió principal, s’oposa a l’objectiu d’un psicoterapeuta. El propòsit de la psicoteràpia és ajudar-te i, per fer-ho, cal que apareguin qüestions incòmodes, desagradables, que et confrontin… una cosa que cap intel·ligència artificial farà per si sola en les seves respostes (afortunadament). El treball psicoterapèutic no destaca per ser precisament còmode, i difícilment una empresa de IA s’arriscaria a oferir respostes que no resultin còmodes i satisfactòries per a l’usuari.

Si aprofundim una mica més, assumint que la intel·ligència artificial, per complaent i agradadora que sigui, mai no tindrà la transparència que requereix un procés psicoterapèutic, encara serà menys capaç de fer-ho adaptant-se a les teves necessitats, buscant la forma i el moment adequats perquè tu et sentis preparat per gestionar una confrontació, ni tampoc t’acompanyarà ni et contindrà si això arriba a passar… una cosa que, per descomptat, sí que farà un psicoterapeuta.

La importància del vincle terapèutic

Amb tot el que hem comentat fins ara, ja t’ho devies imaginar, oi?
La intel·ligència artificial no pot oferir una relació humana real. I això, encara que s’intenti minimitzar, és una part essencial de la psicoteràpia. No es tracta només de disposar d’un espai per parlar. Es tracta de construir una relació viva, amb presència, amb escolta activa i amb un vincle que es construeix a poc a poc, a partir de la confiança, la connexió emocional i l’acompanyament d’un professional. Com han assenyalat moltíssims estudis, el vincle terapèutic és un dels factors més decisius per a l’èxit d’una teràpia (Rodríguez del Río, 2019; Coyle & Doherty, 2013). La intel·ligència artificial no et pot oferir, en absolut, un vincle terapèutic, senzillament perquè, per molt humana que sembli, continua sent una intel·ligència artificial. Quan fas una consulta des del mòbil, continues estant sol o sola amb el teu mòbil.

La cultura de la immediatesa i la minimització

Un altre risc important és que, sense adonar-nos-en, l’ús de la IA com a substitut de la teràpia pugui reforçar patrons evitatius. És a dir, que quan fem una consulta a ChatGPT, acabem convençuts que estem fent alguna cosa per nosaltres mateixos, que hem actuat i que ens hem responsabilitzat del nostre benestar, quan en realitat estem ajornant l’oportunitat de fer-nos càrrec de debò. Pot ser que després de cada consulta a la IA, estiguis ajornant una decisió que fa por però que és necessària, com pot ser el fet d’anar a teràpia.

Abans mencionava els factors que fan que la intel·ligència artificial sigui una eina atractiva com a “terapeuta virtual”: poca inversió econòmica, poc temps, poc esforç, poc compromís, etc. Comences a veure el parany? En una cosa tan important com la teva salut mental, continuaràs invertint sempre a la baixa?

Justament, per començar a generar canvis reals, prendre la decisió d’iniciar una teràpia pot ser aquell primer pas realment transformador que faciliti la resta. És comprensible que algunes persones recorrin a la intel·ligència artificial com un espai on poder desfogar-se sense por al judici o a l’exposició emocional. Però confiar únicament en aquesta via pot, sense que ho notem, convertir-se en una manera d’ajornar el que realment és necessari. És un alleujament immediat que, tot i ser reconfortant, difícilment condueix a una transformació profunda i sostinguda.

Vivim en la cultura de la immediatesa, i la IA ha nascut en aquesta cultura.
És comprensible que, en un moment de patiment emocional, les respostes de ChatGPT et calmin, ja que t’ofereix possibles solucions per deixar de sentir-te així. El que no estem tenint en compte aquí és que, per aprendre a gestionar el malestar, necessitem aprendre a tolerar aquest malestar. Recórrer a la intel·ligència artificial perquè l’elimini, el silenciï o l’aparti fa que ens sentim millor a curt termini, però també ens allunya de l’oportunitat d’aprendre a fer alguna cosa pel nostre compte amb aquest patiment. Gairebé podem dir que aquest funcionament està pensat per generar una certa dependència emocional cap a la IA, aconseguint que una vegada i una altra vagis a buscar aquesta resposta tan fàcil i ràpida, precisament per l’alleujament immediat que proporciona. No et confonguis: aquest alleujament instantani no és, de cap manera, una millora real i pròpia.

El paper de la intel·ligència artificial en la psicologia

Dit tot això, vol dir que la IA no té cap paper en la salut mental?

No, en absolut. Per descomptat que en té. Per als professionals pot ser una gran eina de suport i consulta. No oblidem que la intel·ligència artificial disposa de molts (moltíssims) coneixements tècnics que pot posar a la teva disposició de manera ràpida i eficaç. També representa un gran avenç per a la recerca de nous tractaments i teràpies, així com una eina de millora i optimització de tractaments ja existents.

Per als pacients, utilitzar-la com a complement terapèutic pot ser molt útil. Per exemple, per escriure com et sents, per portar un petit registre emocional del dia a dia, per aprofundir en conceptes complexos que apareixen en sessió, etc. També pot servir com un primer pas per prendre consciència que alguna cosa no va bé.

Tot i així, mai no hauria de ser l’alternativa principal ni el substitut d’una psicoteràpia real. Perquè el treball terapèutic és, abans que res, humà.

La irrupció de la intel·ligència artificial en el camp de la salut mental posa de manifest, més que mai, el veritable valor de la psicoteràpia, que resideix justament en allò que cap IA pot oferir: un espai on no estàs sol, on les teves emocions no es responen amb frases programades, on algú et mira, t’escolta i camina amb tu mentre fas el treball més important de tots: connectar amb tu mateix. Si estàs pensant a buscar ajuda, no deixis que una IA es converteixi en el teu refugi, o almenys no de manera permanent. Perquè et mereixes molt més que una resposta automàtica.

Et mereixes que t’escoltin de veritat.

Si aquest article t’ha resultat interessant, et recomanem llegir:

• Addicció a la dopamina
• Xarxes socials i FOMO