Salut mental i dona

Comprendre’s per cuidar-se i recuperar el benestar emocional

Una realitat silenciada durant massa temps

Quantes vegades has sentit que, com a dona, has d’aguantar sense queixar-te? Durant molt temps, la salut mental de les dones ha estat una qüestió silenciada o poc atesa. Tot i els avenços, moltes dones continuen vivint amb una càrrega emocional invisible, marcada per l’exigència, els rols de gènere i la necessitat constant de “poder amb tot”.

Parlar de salut mental i dona és donar veu a una realitat complexa: la de qui cuida, sosté, organitza i acompanya, sovint sense tenir espai per escoltar-se a si mateixa. Aquest desajust entre el que sentim, el que pensem i el que fem pot derivar en ansietat, estrès, irritabilitat o tristesa mantinguda. Com quan  ols descansar una estona però sents la necessitat d’aprofitar el temps per fer tasques pendents. Això, sostingut en el temps, pot generar una tensió interna difícil de sostenir.

Sovint, les dones assumeixen múltiples rols alhora —mare, parella, professional, filla, cuidadora— i intenten complir-los tots amb excel·lència. Aquesta exigència interna d’arribar a tot pot portar a un esgotament emocional i a una sensació de desconeixement d’una mateixa: “Com estic realment? Què necessito?”

Darrere de molts casos d’ansietat, insomni, desànim o malestar físic inespecífic, hi ha una emoció cridant i esperant per ser escoltada. Entendre aquest malestar com un senyal i no com una feblesa és clau per iniciar un procés de cura.

Claus per cuidar la teva salut mental i el benestar emocional

Una dona emocionalment sana no és qui ho pot amb tot, sinó qui es coneix, es respecta i sap posar límits. I arribar fins aquí no sempre és fàcil; sovint requereix valentia i temps per escoltar-se sense judicis. Aprendre a dir “no”, a identificar què ens desgasta i a prioritzar el benestar propi no és egoisme: és salut.

Pràctiques de benestar emocional com la respiració conscient, la relaxació, la meditació o l’expressió emocional a través de l’art o l’escriptura poden ajudar molt. Però sovint cal un pas més: un espai terapèutic on comprendre les pròpies emocions i donar-los un lloc segur.

El procés terapèutic permet desfer nusos interns, qüestionar creences que limiten i recuperar una relació més sana amb una mateixa. És un espai on no cal fingir ni agradar, només ser i explorar. On podem posar paraules a allò que sovint hem après a callar.

Si et sents desconnectada, esgotada o t’identifiques amb aquest malestar silenciós que moltes dones arrosseguen, potser és moment d’aturar-te i mirar-te des d’un altre lloc. Cuidar-te no és un caprici, és una forma de resistència i d’amor cap a tu mateixa. Què passaria si et donessis el permís d’escoltar-te avui?

Acompanya’t. Escolta’t. Reconeix-te. El teu benestar també importa.

 

Si aquest article et resulta interessant, et recomanem llegir els següents:

• Quan és el moment d’anar a teràpia?
• Estretègies per millorar el teu diàleg intern
• Entredre l’ansietat i com tractar-la