Xarxes Socials i FOMO: Impacte en la salut mental dels joves

No us dic res de nou quan afirmo que vivim en un món cada vegada més connectat per les xarxes socials, fet que incrementa cada dia més el FOMO (Fear of Missing Out), especialment entre els joves.

Si no coneixies aquest concepte, el FOMO es refereix a la por de perdre’s alguna cosa i a no formar part. Tradicionalment s’ha entès com l’ansietat provocada per la sensació de perdre’s esdeveniments o activitats socials, però, de fet, és un concepte que es submergeix en territoris psicològics molt més profunds, afectant la identitat i el sentit de pertinença de la persona que el pateix.

L’impacte del FOMO en la construcció de la identitat

Com deia, el FOMO no es limita exclusivament a la preocupació per no assistir als esdeveniments de moda, a no haver fet el viatge fantàstic a Bali que tothom fa a l’estiu o a no sortir a la foto de la qual tothom parla; en el seu nucli, reflecteix una por més profunda.

La nostra societat funciona, es mou i genera tota una sèrie de desitjos per als que formem part d’ella, que ens caracteritzen i ens defineixen i ens diferencien d’altres societats. Així doncs, la nostra societat ens convida a participar en uns esdeveniments i a realitzar unes activitats que encaixen perfectament en el model consumista en què vivim. Per tant, aquests desitjos i activitats són els que la societat considera “adequats”, fet pel que ens bombardeja amb campanyes plenes de missatges com “has de viure-ho”, “no t’ho pots perdre” o “viu la teva vida al màxim”, acompanyats d’imatges i vídeos de platges amb aigües turqueses, concerts vibrants, festes inoblidables i un llarg etcètera de situacions, productes i escenaris que suposadament ens faran feliços.

El FOMO reflecteix la por a no formar part d’aquesta societat. Les xarxes socials, amb les seves constants exhibicions d’experiències idealitzades, contribueixen a establir un estàndard de “vida ideal” (valgui la redundància), que no sempre ressona amb els desitjos individuals de tots. Per això, qui no s’identifica amb aquests desitjos i activitats, no té cabuda en la societat.

Aquesta discrepància pot portar els joves a qüestionar el seu lloc al món i a emprendre certes activitats o participar de certs plans, arribant a convèncer-se que així ho desitgen, quan la realitat és que el seu desig és el de formar part (no l’activitat o el pla en si mateix). Dit d’una altra manera, es senten empesos pel desig d’evitar la por a sentir-se exclosos.

D’altra banda, aquells joves que sí s’identifiquen amb les propostes que impulsa el nostre model social, s’exposen al perill d’assentar la seva identitat i sentit de pertinença en una proposta saturada d’ideals infinits. I és que, a jutjar pel flux constantment canviant i frenètic de les xarxes socials, ens adonem que mai és suficient. Sempre hi ha una nova moda, un nou destí de somni, una nova proposta… i no segueixo perquè no acabaríem mai.

Aquesta fantàstica oferta que et convida a formar part de tot, és summament frustrant i inabastable. És aquí, en aquesta persecució constant d’un ideal de felicitat al qual sempre li falta un pas més, que apareix el missatge enverinat que ningú t’havia mostrat als anuncis ni a les xarxes:

“Mai seràs feliç del tot, però no se’t acudeixi deixar de perseguir la felicitat, has de seguir formant part”.

Coneixes la famosa faula de l’ase i la pastanaga? Ho sento si ho acabes de descobrir, però sí, enmig de tot aquest sistema, nosaltres som l’ase de la faula.

L’impacte en la salut mental

És evident que la pressió per conformar-se amb els ideals promoguts en les plataformes socials pot ser aclaparadora, portant a una confusió sobre el que realment es desitja i qui es vol ser. Aquesta confusió identitària és particularment perillosa en l’adolescència i la joventut primerenca, etapes crítiques per al desenvolupament del autoconcepte.

La lluita interna entre el desig de pertànyer i l’impuls de seguir els propis interessos pot tenir un impacte significatiu en la salut mental dels joves, generant alts nivells d’ansietat, depressió i baixa autoestima. I aquestes són només algunes de les conseqüències potencials que resulten d’aquesta batalla interna.

Exacerbat per la constant comparació amb els altres a les xarxes socials, els joves posen el focus exclusivament en allò que tenen els altres i que a ells els falta, aniquilant el valor d’allò que sí que tenen o que han aconseguit. Això comporta que la roda del “Tant de bo jo…” segueixi girant, i l’equació és fàcil…

Quan un sent la falta, més creix el desig de subsanar-la; més desig porta a més demanda; més demanda porta a un major consum; i com més consum més un s’adona del que encara li falta.

I així funciona aquest bucle, un sistema perfecte alhora que terrible, en què els joves (i no tan joves) s’agafen per construir la seva identitat.

Estratègies d’afrontament i reflexió

Davant d’aquest repte, és crucial fomentar estratègies d’afrontament saludables i promoure la reflexió personal. Els joves necessiten espais segurs per explorar la seva identitat.

Inevitablement, llevat d’algunes excepcions puntuals, la tecnologia i les xarxes socials estaran presents en la història de desenvolupament dels més joves. No es tracta de demonitzar l’ús de la tecnologia o de les plataformes digitals. Es tracta d’assegurar que també es disposa d’un espai de construcció identitària lluny de les influències de les xarxes socials.

La introspecció i el diàleg obert sobre el que els joves volen i desitgen, poden ser de gran ajuda per desmitificar la necessitat de seguir sempre el corrent i animar als joves a trobar el seu propi camí.

Per ajudar-te en aquest procés, et proposo algunes recomanacions destinades als joves (i no tan joves) per fomentar una relació més equilibrada amb les plataformes socials:

• Autoreflexió: Quan utilitzis les xarxes socials dedica un temps a reflexionar sobre les teves emocions i reaccions a les publicacions que consumeixes. Fes-te preguntes sobre què t’aporta el contingut que consumeixes i para’t a identificar si et sents ansios/a o insatisfet/a després d’utilitzar-les.
• Establiment de límits: Defineix límits clars per al teu temps a les xarxes socials. Això pot incloure establir horaris específics del dia per revisar-les o limitar el temps total d’ús diari. Fins i tot existeix una àmplia oferta d’eines i aplicacions de benestar digital que poden ajudar-te a monitoritzar i controlar aquest aspecte.
• Consum conscient: Sigues selectiu/a amb els comptes que segueixes. Prioritza aquells que t’inspirin, t’eduquin o et facin sentir bé amb tu mateix/a. La qualitat del contingut que consumeixes pot tenir un impacte molt significatiu en el teu benestar mental.
• Foment de connexions reals: Intenta equilibrar la teva vida social digital amb interaccions cara a cara. Les connexions reals enforteixen el nostre sentit de comunitat i pertinença d’una manera que les interaccions virtuals no poden replicar completament.
• Cultiva interessos fora de línia: Desenvolupa hobbies i interessos fora de les xarxes socials. Això no només et proporcionarà un sentit d’assoliment i satisfacció, sinó que també reduirà la teva dependència cap a la validació digital.
• Educació sobre el FOMO: Ara que ja ho coneixes, informa i educa els teus amics i familiars sobre el FOMO i els seus efectes. Compartir experiències i estratègies per afrontar-ho, pot crear un entorn de suport que fomenti hàbits més saludables.
• Gratitud: Atura’t a pensar i valorar el que tens a la teva vida, en lloc del que podríes estar perdent. Aquest exercici pot reduir significativament els teus sentiments d’insatisfacció.