Els llenguatges de l’amor

Parlar el mateix idioma no sempre significa entendre’s.

En l’amor passa igual: pots tenir la sensació de donar-ho tot i, tot i així, sentir que alguna cosa no arriba. I així et trobes un dia, arribant a casa al capvespre, després d’un llarg dia de feina, pensant:

«Li he preparat el sopar, li he escrit un missatge preciós en una noteta… i res, no rebo res. ¿Serà que no m’estima?».

El curiós de tot plegat, encara que sembli increïble, és que, en una gran majoria de casos, mentre un sent que l’equilibri es decanta cap al mateix costat on sempre perd i rep menys del que dona, l’altre membre de la parella sent exactament el mateix, però en direcció contrària.

Això es deu al fet que cada persona té un llenguatge de l’amor, és a dir, una forma de donar i rebre amor que encaixa millor amb la nostra percepció i necessitat de ser estimats. Si no parlem el mateix idioma, és com enviar un missatge preciós… en una llengua que l’altre no entén. Per això, sentir que hi ha una comunicació amorosa és clau en qualsevol relació (no només de parella). No es tracta només del que donem, sinó que l’altre ho pugui rebre i sentir, i viceversa.

L’existència de diferents llenguatges de l’amor significa que cada persona té una manera més genuïna d’expressar i rebre afecte, gairebé com si es tractés d’un «dialecte» emocional propi. Això no vol dir que cadascú només entengui el seu propi llenguatge, ni que les parelles que parlin llenguatges diferents estiguin condemnades a no entendre’s mai. Més aviat, significa que compartim formes diferents, però connectades alhora, de donar i rebre amor. Alguns necessiten escoltar paraules boniques, altres, el contacte físic o un gest afectuós. L’innegable és que totes elles són formes vàlides de donar i rebre amor.

El psicòleg Gary Chapman va identificar cinc llenguatges de l’amor. Conèixer-los i aprendre a identificar-los pot ajudar-nos a millorar les nostres relacions i, sobretot, a entendre’ns millor, més enllà de les paraules.

1. Paraules d’afirmació:

Un simple «m’encanta el que has fet» o «estic orgullós de tu» pot tenir un poder enorme. Per a qui aquest és el seu llenguatge, l’amor s’escolta. Les paraules sinceres, els elogis i el reconeixement els fan sentir valorats. Per exemple, imagina la teva parella preparant un sopar especial. Un «gràcies per dedicar-hi temps, m’has fet molt feliç» pot ser més significatiu i deliciós fins i tot que el mateix plat, fet amb tot l’amor del món.

2. Temps de qualitat:

No es tracta només d’estar junts, sinó d’estar presents. Per a les persones més vinculades a aquest llenguatge, l’amor es mesura en moments compartits i atenció plena. No és veure una sèrie mentre mires el mòbil, és mirar-se als ulls, conversar i connectar. Imagina una tarda de passeig sense distraccions o apagar els telèfons per parlar fins que es faci de nit. Per a qui valora aquest llenguatge, aquests moments creen vincles realment profunds.

3. Actes de servei:

¿T’has sentit estimat/ada quan algú t’ajuda sense que ho demanis? Per a qui aquest és el seu llenguatge, les accions parlen més que les paraules. Pot ser des de preparar un cafè al matí fins a arreglar alguna cosa a casa. Un exemple: els teus pares, tot i estar cansats després d’un dia llarg, sempre s’han ofert a venir-te a buscar amb cotxe per facilitar-te la vida. O quan prepares el sopar a la teva parella mentre estudia per a un examen, perquè pugui concentrar-se. Aquest gest li diu «t’estimo» sense necessitat de parlar.

4. Regals:

No es tracta del valor econòmic, sinó del significat. Un detall pensat, per petit que sigui, transmet: «he pensat en tu». Pot ser una flor, una carta escrita a mà o portar-li el seu postre preferit. Per exemple, si la teva parella menciona que li encanta un llibre concret i li regales, aquest gest segur que la farà sentir especial i tinguda en compte.

5. Contacte físic:

Abraçades, petons, carícies… Per a qui aquest és el seu llenguatge, l’amor es transmet a través de la pell. Un simple gest, com agafar-se de la mà mentre camineu o una abraçada en arribar a casa, transmet seguretat i afecte. Pensa en una abraçada llarga després d’un mal dia. A vegades, el contacte diu més que mil paraules.

Conèixer el teu llenguatge i el de les persones que estimes

Identificar el teu llenguatge de l’amor i el de la teva parella, els teus pares… pot transformar la relació. Pregunta’t: ¿Què et fa sentir realment estimat/ada? ¿Què et fa mal quan falta en una relació? Conèixer-se a un mateix és essencial per entendre les relacions, perquè en qualsevol relació un mateix hi és sempre present.

A continuació, observa l’altre. Fixa’t en com les persones que estimes donen amor: ¿Sempre s’ofereixen a ajudar-te sense que ho demanis? ¿Sempre tenen paraules boniques per alegrar-te el dia? ¿Sempre preparen algun detall o sorpresa? La manera com els altres expressen amor sol ser una pista molt potent de com volen rebre’l.

És important reconèixer i valorar l’amor que rebem, fins i tot quan arriba en un llenguatge diferent del nostre. Tenir llenguatges diferents no significa que no puguem entendre’ns. Pot costar al principi, però amb temps, afecte i escolta, acabem aprenent i ens entenem.

Valorar un acte de servei o una paraula amable, encara que el nostre llenguatge principal sigui el contacte físic, també és una manera de dir a l’altra persona: «També jo sóc aquí per tu i m’importes». Però compte! Això no vol dir que hàgim de silenciar les nostres necessitats per adaptar-nos sempre al llenguatge dels altres. Ensenyar a qui estimem com ens sentim més estimats també és molt important.

En definitiva, la màgia dels llenguatges de l’amor està en trobar un punt de trobada. Cadascun d’ells és una expressió vàlida del mateix amor i afecte que sentiu, només que a través de vies diferents, però totes vàlides.

Comprendre-ho ens permet aprendre a traduir, adaptar, reconèixer i, sobretot, valorar l’amor que es dóna i es rep, més enllà de la seva forma, enfortint el vincle i fent que tots ens sentim estimats i cuidats.

 

Si aquest article et resulta interessant, et proposem que donguis un cop d’ull a:

Quan és el moment d’anar a teràpia? 

Addicció a la dopamina