Ja d’adolescent hi havia alguna cosa que em fascinava en l’ésser humà i en la seva capacitat de resiliència. Observar, analitzar, trobar sentits i entendre sempre m’ha estimulat, però acabava confonent-me més, ja que no sabia quan ni com parar. En comptes de trobar-me em perdia. En comptes de viure, sobreanalitzava.

Va ser quan vaig decidir endinsar-me en un procés terapèutic que es va ampliar el meu món. Donava un rol més important a les reaccions i les memòries del cos, a detectar i sentir les emocions. Em va permetre accedir a espais als quals mai havia arribat únicament a través de l’anàlisi. Aquesta manera de treballar, que contempla ment, cos i emocions, i com s’interrelacionen entre si, ressonava molt més amb mi. I és d’aquí des d’on acompanyo: sense forçar, respectant i confiant en el propi ritme de cadascú/na.

La meva motivació principal és ajudar-te a fer que prenguis consciència de com fer-te càrrec de tu mateix/a i que et puguis autoregular.

Entenc la teràpia com un viatge que permet connectar amb els recursos propis i les limitacions, integrant una mirada més acollidora cap a un/a mateix/a.