La llibertat de deixar de lluitar

Hi ha moments en què, gairebé sense adonar-nos-en, la nostra vida comença a girar al voltant d’una idea: «No puc sentir això».

No puc sentir tanta ansietat.
No puc sentir aquesta tristesa.
No puc continuar amb aquesta por, aquesta ràbia o aquest buit.

I és completament comprensible. Quan alguna cosa fa mal, el més natural és intentar apartar-la.

Totes les persones ho fem, d’una manera o altra. Intentem distreure’ns, mantenir-nos ocupades, pensar en una altra cosa, controlar el que passarà o evitar situacions que ens remouen per dins. A vegades funciona durant una estona. Sentim alleujament. Respirem.

Però sovint, sense voler-ho, la vida es va fent més petita.

Deixem de fer certes coses «fins que ens trobem millor». Ens allunyem de persones, de decisions o d’espais importants. I, a poc a poc, acabem invertint més energia a intentar no sentir que a viure la vida que voldríem.
Gran part del patiment humà no prové només del dolor emocional, sinó de la lluita constant per eliminar-lo.

Quan controlar-ho tot ens esgota

Ens han ensenyat que controlar és positiu. I en molts aspectes ho és. Organitzar-nos, cuidar-nos o anticipar problemes pot ser útil. Però les emocions no funcionen igual que una agenda o un interruptor. Hi ha pensaments que apareixen sense permís. Hi ha emocions que no podem decidir quan marxaran. I hi ha experiències internes que, com més intentem fer desaparèixer, més presents es tornen.

Podem utilitzar una metàfora molt senzilla per explicar-ho:

La metàfora de la pilota sota l’aigua, de Russ Harris.

Imaginem que intentem enfonsar una pilota sota l’aigua. Com més força fem perquè no surti, més energia necessitem mantenir-hi. I, tard o d’hora, la pilota acaba emergint amb encara més intensitat.

Amb les emocions passa una cosa semblant. Quan intentem controlar constantment la por, la tristesa o els pensaments desagradables, moltes vegades acabem més atrapats en ells. La nostra energia queda enfocada a «no sentir», i això pot acabar limitant la nostra vida. No perquè el malestar sigui perillós, sinó perquè la lluita constant contra ell ens esgota.

Com més lluitem per no sentir por, tristesa o inseguretat, més espai acaben ocupant dins nostre.

El cost invisible d’evitar el malestar

Moltes vegades, el problema no és només l’ansietat o la tristesa en si. El problema és tot el que deixem de fer per intentar no sentir-les.

La conversa que evitem.
La relació que no iniciem.
El límit que no posem.
El projecte que ajornem.

La vida que deixem «per més endavant», quan ens sentim millor.

I és aquí on moltes persones se senten atrapades: esperant trobar-se bé per començar a viure, quan potser la vida també passa mentre hi ha por, dubtes o vulnerabilitat.

Acceptar no és rendir-se

Una de les idees que més confusió genera és la paraula acceptació.
Acceptar no significa resignar-se. No vol dir agradar-nos el que sentim ni deixar de cuidar-nos.
Acceptar significa deixar de declarar la guerra a la nostra experiència interna.
És reconèixer que hi ha emocions difícils que formen part de ser humans i que, tot i així, podem continuar acostant-nos al que és important per a nosaltres.

Potser la por hi és i podem continuar fent passos.
Potser la tristesa apareix i podem continuar vinculant-nos.
Potser hi ha inseguretat i podem continuar construint una vida amb sentit.

Perquè la llibertat no acostuma a aparèixer quan desapareix tot el malestar. Sovint apareix quan deixem de viure condicionades per ell.

Viure no és sentir-se bé tot el temps

L’objectiu no és eliminar el dolor emocional. L’objectiu és poder sostenir allò que sentim sense perdre’ns a nosaltres mateixos pel camí.

Aprendre a fer espai a les emocions, als pensaments i a la vulnerabilitat humana ens permet recuperar energia per dirigir-la cap al que realment importa: els vincles, la cura, els valors, els projectes, la presència i la vida.

Perquè, al final, potser la pregunta no és:

«Com faig que això desaparegui?»

Sinó:

«Com vull viure, quan això és aquí?»

 

Si t’ha agradat aquest article, et recomanem llegir:

– Salut mental i dones (click aquí)
– El cos, el gran oblidat (click aquí)
– Quan és el moment d’anar a teràpia (click aquí)